Hola.
Sóc jo, altra vegada. Espere que no t'hajes asustat o que estigueres esperant una altra carta, i la veritat és que no sé que posar-te o escriure't.
En primer lloc, el meu estiu està sent bó. M'agrada la llum, el Sol, la sorra de la platja i l'aigua. L'aigua de la piscina és el millor de tot, sense cap dubte. L'únic que em fot un poc és que ma mare vol veure TOTS ELS DIES Anal 9, i jo li dic que no, que això no és valencià, que és una llengua inventada, i, ella què em diu? No, el valencià el parlen bé. I què faig jo? Corregir a les persones que haurien d'ensenyar a la mare, a mi i a tothom el nostre idioma. Bé, que els fotin.
Ara parlem de tu, oi? Com estàs? Ja estàs recuperada de l'operació? Desitje que sí. Vull vore't l'any proper, saps?
Quan estaves de baixa, i no et veia... Jo no em sentia bé. Et trobava a faltar. A tu, a les teues classes i els teus "pot millorar, així que millora!" i les teues ganes d'ensenyar-nos el que a la televisió i en el món actual no podem aprendre. M'agradaria que sapigueres que m'encantà quan tornares. Encara guarde una carta de quan estaves a l'hospital, no és increïble?
I conta'm, com saps qualsevol cosa de la Mariví? Em digué que volia que li dedicara una història, però no crec que l'importe que li dedique un blog.
I del José?
EN CONSTRUCCIÓ.
